Principalment vaig començar a fer fotografies a qualsevol cosa que em va cridar l'atenció. Més tard, ja a l'hora de seleccionar les 4 col·leccions vaig veure les fotos i vaig mirar que era el que més predominava. Aleshores vaig crear tres col·leccions: ferro, natura i aigua. Com que em faltava una col·lecció, vaig decidir fer-la de flors, tot i que també formava part de la natura, vaig pensar a centrar-me més en les plantes, arbres i altres materials, com les pedres i en l'altre, en la varietat de tipus i colors de les flors. Per crear aquesta última, vaig sortir al jardí de casa meva. Més tard, vaig sortir, també, pel meu poble per ampliar totes quatre col·leccions. La veritat és que vaig escollir aquestes col·leccions tan bàsiques perquè m'interessa molt el tema de la naturalesa en general i perquè el ferro, tot i que no ens adonem, és un material molt present en la nostra realitat. A continuació deixo els enllaços a les 4 col·leccions: Aigua Natura Ferro Flors ...
El
primer dia que vaig arribar a la caserna, em van portar directe al
barber. Ja hi havia diversos nois que havien passat per allà i que
parlaven animadament entre ells. Recordo que parlaven de la novatada
que acabaven de fer, de la qual jo vaig ser un dels pocs que es va
lliurar d’ella. Però no creieu que no me’n van fer cap. Un
parell de setmanes més tard, jo ja havia establert amistat amb
alguns nois de la caserna i ens havíem fet alguna fotografia junts.
Aquella nit anàvem a prendre un parell de copes a la cantina i
després sortiríem pel poble que es trobava més a prop. A l’hora
de la dutxa (on havíem de fer-ho tots junts), vaig sofrir la meva
primera novatada. La meva roba havia desaparegut, i quan, un cop
trobada, vaig arribar a la cantina, ja no hi havia ningú. Vaig
córrer, buscant-los per tot arreu, fins que els vaig trobar en una
caserna. Allà, també, la vaig veure per primer cop. Una noia de
pell clara i cabell fosc com la nit, amb aquells ulls verds tan
intensos que em van atrapar i no em van deixar anar mai. Aquella nit,
vam parlar fins tard, i els següents mesos, van ser els millors. Tot
i que els dies eren durs, per les nits sortíem tots els amics i ens
trobàvem amb les nostres noies. Però un dia, tot va canviar. Va ser
un dia on vam sortir amb els fusells, i un va ser disparat en
direcció meva i del meu amic. Vaig tenir sort, però ell no tanta, i
va ser ferit tan greument que va morir.
Comentarios
Publicar un comentario