Còmic

CÒMIC FINAL

1. 

2. 

EXPRESSIONS FACIALS

CÒMIC

Un còmic o historieta il·lustrada és una narració il·lustrada creada a partir de seqüències de vinyetes amb la intenció de explicar una historia.
Mentre que en un llibre tu t'imagines els personatges, l'escenografia i es va creant la pel·lícula en el cap de la persona, el còmic ja és un llibre visual. És com una pel·lícula dibuixada. 

L'origen remunta a les il·lustracions satíriques i iròniques, predecessores del còmic modern. Actualment, la diversitat de gèneres és la mateixa que en qualsevol altre llenguatge artístic. Molts estudiosos consideren que un còmic només ho és si és reproduït i difós per mitjans mecànics. Altres, especialitzats en el disseny i la comunicació supralingüística no exigeixen que un còmic sigui difós de forma massiva per considerar-lo com a tal.

HISTÒRIA

Depenent de a qui preguntes, l'origen del còmic es remunta completament a l'antiguitat, a les pintures rupestres, els frescos i relleus egipcis, grecs i romans, totes aquestes poden ser considerades històries representades mitjançant el còmic. Els jeroglifics egipcis també entrarien aquí, al mateix temps que la columna Tajana. 

Altres estudis, consideren l'aparició del còmic un producte cultural occidental que va sorgir paral·lelament a l'evolució de la premsa, el primer mitjà de comunicació de masses. D'aquesta forma, una historieta només ho seria si fos reproduïda per mitjans mecànics i difosa massivament, relacionant el seu origen amb el de la caricatura i la impremta. El precedent directe és l'auca.

El desenvolupament del còmic a Europa es va produir gràcies a les revistes clàssiques setmanals o mensuals. Així, el novembre de 1830, la revista francesa Le Caricature inauguraria la tradició contemporània de la caricatura política llançant una campanya contra Lluís Felip d'Orleans «El Rei Burgès» per mitjà d'imatges satíriques de creadors de la talla de Daumier o Gustave Doré.

Inspirada en Le Charivari, la revista britànica Punch Magazine (1841) va ser el motor de l'expansió mundial del còmic setmanal.

El còmic japonès o manga, com es coneix avui dia, no es va consolidar fins després de la Segona Guerra Mundial gràcies a la tasca pionera d'Osamu Tezuka.

VINYETA

Una vinyeta és (en el còmic) l'espai que conté les il·lustracions  imatges dibuixades on es desenvolupa la història. 

La seqüència de vinyetes aconsegueix plasmar la narració o el relat de la historieta. En cada canvi de vinyeta es simula la producció d'un canvi de temps o espai. 

Els acudits d'humor gràfic que acostumen a ocupar una sola escena de caràcter satíric o humorístic, també s'anomenen vinyetes (tot i no formar part de cap seqüència seriada).

En quant a format, les vinyetes acostumen a ser resseguides amb una línia prima, tot i que a vegades els límits dels personatges que apareixen ja formin una vinyeta sense haver de ressegir uns contorns. 

Si la vinyeta representa un somni, al·lucinacions, miratges o drogues, els límits llavors es poden representar en forma de fum, amb el contorn no gaire marcat, etc (recurs gràfic del còmic).

PLANS i TAMANYS

Per jugar una mica amb la narrativa dins de les vinyetes s'utilitzen diversos plans: des del detall d'un primer pla, al pla mitjà, pla americà, pla general i pla conjunt o vistes panoràmiques.

Això alhora fa que cada vinyeta (depenent del contingut) tingui unes dimensions diferents, per exemple, si tens un pla detall, la vinyeta serà més petita que no pas les vinyetes que mostren panoràmiques. 

PLANIFICACIÓ

Les pàgines de còmic es divideixen en tantes vinyetes com l'autor necesseita per explicar la seva història, marcant el ritme de la narració amb la mida i disposició de les vinyetes. 

En canvi, les tires còmiques clàssiques (diaris i més) acostumen a tenir només tres o quatre vinyetes col·locades en sentit horitzontal.

Mentre que el còmic típic es llegeix de dalt a baix i d'esquerra a dreta, al manga (la versió japonesa) com que s'escriu a l'inrevés, l'ordre del llibre i de les vinyetes és a la inversa: de dalt a baix i de dreta a esquerra. 

PERSONATGES

Els personatges són molt expressius ja que, a l'hora d'expressar el que diu la narració, en una sola expressió ho han de transmetre a l'espectador. Quan parlem de moviment, per poder transmetre-ho el màxim possible, es fan servir línies cinètiques, fum, etc.

TEXT I SÍMBOLS GRÀFICS

Per donar diàleg als personatges s'utilitzen bafarades (que poden variar de forma depenent de com ho digui el personatge, per exemple, si crida serà en forma de punxes, si pensa serà en forma de núvol...), les quals s'introdueix a dins el text des personatges.

El "cartucho" és la part on el narrador explica la història. Es sol trobar en una cantonada de la vinyeta o fora d'aquesta, a dalt o a baix.

Les onomatopeias són molt característiques del còmic, aquestes interpreten sorolls amb paraules. Per exemple: BUM! TicTac... També s'utilitzen metàfores visuals, com podrien ser insuts: $%¿¡!

COLOR

L'aplicació del color pot cumplir quatre funcions: 

• Figurativa: donar-li realisme a la imatge. 
• Estètica: fer la imatge més atractiva a la vista.
• Psicològica: provocar emocions, estimular sentiments.
• Per a donar a entendre algun significat diferent al que expressa el context. 

Tot i això, el significat dels colors no és fixe, permet vaires combinacions que donen pas  a interpretacions diferents. Un mateix color pot tenir molts significats diferents. 

MUNTATGE

Vinyetes ordenades correctament que donen la sensació de moviment i enllaç entre elles gràcies a la història que es troba a l'interior. També s'utilitza l'efecte travelling per allunyar o apropar la vista de l'espectador o d'un costat a un altre, en diferentes vinyetes.