Elena Terol

 Recordo el començament de l’estiu del 1958 com si fos ahir. Ens van reclutar per formar part de l’exèrcit, però no vam combatre ni un sol cop. Diria que van ser els millors moments de la meva vida, però també els pitjors. El primer dia que vaig arribar a la caserna, em van portar directe al barber. Ja hi havia diversos nois que havien passat per allà i que parlaven animadament entre ells. Recordo que parlaven de la novatada que acabaven de fer, de la qual jo vaig ser un dels pocs que es va lliurar d’ella. Però no creieu que no me’n van fer cap. Un parell de setmanes més tard, jo ja havia establert amistat amb alguns nois de la caserna i ens havíem fet alguna fotografia junts. Aquella nit anàvem a prendre un parell de copes a la cantina i després sortiríem pel poble que es trobava més a prop. A l’hora de la dutxa (on havíem de fer-ho tots junts), vaig sofrir la meva primera novatada. La meva roba havia desaparegut, i quan, un cop trobada, vaig arribar a la cantina, ja no hi ha...

   AIGUA L' enquadrament  d'aquesta fotografia és horitzontal. El  fora de camp  són la font, que és d'on cau l'aigua i una persona, a la qual pertany la mà. Pel que fa la  composició  de la imatge, el que es troba més enfocat són la mà i l'aigua, mentre que les fulles i les pedres es troben desenfocades ja que no són el tema principal. El  punt de vista  des de el qual està feta la foto és un pla frontal a distància curta, i, per tant, un primer pla. L' enfocament  és selectiu, ja que ens centrem només en una cosa i la  profunditat de camp  és poca. La  llum  ha creat ombres on es troben les plantes i les pedres, causant que es produeixi un contrast superior entre la pell i el fons verd. Per una altra part, la llum de la foto és natural i els colors són predominantment càlids. L' enquadrament  d'aquesta fotografía és horitzontal. El  fora de camp  són el comú, que és el lloc ...